TASCA 3:

- FES UNA CRONOLOGIA DE LES TEORIES CIENTÍFIQUES SOBRE L'ORIGEN DE L'UNIVERS.

Trobem 4 teories:

   La teoria del Big Bang: L'univers apareix del no-res. Tot va néixer d'una gran explosió fa 15.000 milions d'anys. La matèria es concentrava en un punt desenes de milers de vegades més petit que el nucli d'un àtom.

· La teoria Inflacionaria: El rus Andrei Linde descarta un Big Bang inicial per substituir-lo per molts petits Big Bangs que estarien produint contínuament, fins i tot en l'actualitat. La matèria del nostre univers s'estaria creant contínuament en els nuclis de les galàxies actives.

· La teoria del  estacionari: Un observador situat en qualsevol espai o temps veu el mateix univers ja que les seves propietats són constants sigui on sigui. No hi ha un Big Bang perquè l'univers sempre va ser així. El nostre univers no tindria principi ni final.

  La teoria d'oscil·lant: El físic Alexander Friedman mostra un univers en indefinides expansions i contraccions. En els actuals moments ens trobem en una fase d'expansió, la qual hauria estat precedida per una evolució de contracció i serà seguida un altre cop per contracció.

- ON TROBEM EL CINTURÓ D'ASTEROIDES? HI HA ALGUN MÉS?

Trobem un cinturó d'asteroides entre les òrbites de Mart i Júpiter amb una longitud de 550 milions de km. 
Després de Neptú hi ha un altre cinturó, el cinturó de Kuiper, que envolta tot el Sistema Solar. 
I aprop de Vega, la segona estrella més brillant de l'hemisferi nord de la Via Làctia, en trobem un altre.

Tasca 2:

Extreu dues o tres idees bàsiques del vídeo i publíca-les al teu bloc

Molts dels fets que ens envolten no són científicament certs. Tot hi així la gent segueix creient aquestes disciplines, i les estudia, sense utilitzar el mètode científic. Els exemples apareguts en el vídeo són: "geobiòlegs", que estudien les línies de Hartmann i els efectes que hi tenen sobre nosaltres;  la radioestèsia, que es centra en les ones magnètiques que exerceixen les aigües subterrànies i les suposades "habilitats" que tenen algunes persones per percebre-les; i l'astrologia, els efectes que tenen els planetes sobre els humans quan naixem. Aquests estudis superen els límits de la ciència, requereixen proves per a ser vertaders en l'àmbit científic.

TASCA 1

1. Esmenta algun del mites científics que han aparegut al vídeo?
Un dels mites esmentats al vídeo és el de que els dies de lluna plena, neixen més nens. El mite diu que la lluna té un efecte sobre la marea i també te un efecte sobre el líquid amniòtic de la panxa de la mare que fa que neixen més nens.

2. Per què tendim a creure tot el que diu la ciència?
Antigament, la gent creia qualsevol cosa que diguessin els sacerdots o altres personalitats relacionades amb el món diví: "És paraula de Déu". Però amb el pas del temps, el món va anar avançant científicament i tecnològicament. La gent va veure que gràcies a la ciència, es podien explicar les coses que ens envoltaven i entendre el món sense haver de recórrer als mites antics. Vam començar a entendre els moviments dels planetes i estudiar l'espai, es va descobrir l'estructura de la matèria i les fonts d'energia que se'n podien aprofitar, també vam poder començar a entendre la vida mateixa i el perquè de les malalties i epidèmies (gràcies a la biologia). Per tant, es pot dir que la ciència ens ha ajudat a entendre el món que ens envolta. És per això que quan sentim que alguna cosa està "científicament demostrada", sempre tendim a donar-li la raó i creure-ho.
Una de les altres raons és perquè els humans som animals sociables i sempre tendim a creure el que diu l'autoritat. En aquest cas, l'autoritat és la ciència. I també perquè el nostre cervell sempre busca patrons, amb poca informació ja en té prou per relacionar conceptes, i en els casos científics, la gent no ho posa en dubte.

3. Que diu el divulgador què hem de fer per no ser pardillos? 
Hem d'aprofitar dues característiques que té el nostre cervell. La primera és la capacitat de dubtar, tenir un punt d'escepticisme sempre es bo i l'altra és la curiositat, si alguna cosa no la sabem sempre podem buscar la resposta al dubte.

4. Quin altre títol posaries?
"Quan la ciència no és creïble".