TASCA 3 

Dietes que prevenen malalties

Per aquestes dates d'hivern, tots al llarg de la nostra vida hem estat malalts algun cop, ja sigui per algun constipat, grip, virus a la panxa ("passa"), bronquitis, i fins i tot, alguna pneumònia han sofert alguns casos. 

Tot i així, per molt que tinguem cura, és probable que en algun moment estiguem exposats a aquests perills i que hi hagi bastant de risc de estar malalt. I llavors, a prendre medicaments per aturar la malaltia o el malestar i poder tornar a la rutina amb les condicions òptimes. 

Però segur que moltes persones no sabien que gran part d'aquestes malalties es poden prevenir i evitar amb una bona dieta rica en vitamines, que ens ajuda a tenir un bon sistema immunitari. Els nutricionistes s'encarreguen d'elaborar-les per tal de que nosaltres no caiguem malalts. 

Les següents dues dietes setmanals poden ser bons exemples a seguir:

1) Dieta per prevenir un refredat.

Per prevenir aquest tipus de malaltia cal tenir el sistema immunitari en bones condicions. S'han d'enfortir les defenses del nostre organisme amb la ingesta d'una dieta rica en minerals i vitamines, com: vitamina A, vitamina B6, vitamina C, vitamina E. 

Amb una dieta variada i equilibrada, abundant en aliments frescos i naturals (fruites i verdures), es disposarà de totes les vitamines que necessitem.

El següent pla d'alimentació ens pot ajudar:

La taronja és la fruita més rica en vitamina C. 

 - Esmorzar: Beure un suc de taronja o menjar-n'hi una. Es pot acompanyar de la ingesta d'algun altre tipus de fruita. Després beure un got de llet amb mel i cereals. Així començarem el dia carregats de vitamines.

 - Dinar: Un bon plat de verdura és indispensable: espinacs, patata i bajoca, enciam, tot acompanyant-ho amb un raig d'oli d'oliva. Després ingerir un plat de carn de porc o gallina que ens aportarà encara més vitamines d'aquest tipus. Per últim, menjar un parell de peces de fruita com préssecs o mandarines.

- Sopar: Ingesta de més verdura com enciam i pastanaga acompanyada de peix. Menjar ou d'ur o aliments làctics com formatge o iogurts de fruita és favorable per una aportació de vitamines. També cal menjar alguna altra peça de fruita.  

2) Dieta per millorar l'absorció de calci.

El calci és el mineral més abundant en el nostre organisme i per tant, se'n necessita grans quantitats. La seva manca provoca l'aturament del creixement en infants (raquitisme) i  diferents malalties com: osteoporosi, osteomalàcia i convulsions. 

Les seves funcions més importants són la formació dels ossos i dents. També intervé en la contracció muscular i en la coagulació de la sang. La seva absorció té lloc en l'intestí prim en el qual és necessària la intervenció de la vitamina D que afavoreix la seva fixació. 

Per tant la dieta ideal no només ha de ser rica en aliments que aportin calci, sinó també en aquells que continguin vitamina D. 

Aquest és el meu pla d'alimentació: 

Els productes làctics són els principals
 aliments que aporten calci.

 - Esmorzar: Els làctics són rics en calci i vitamina D. S'ha de beure un got de llet o menjar un iogurt. També es pot acompanyar de dues torrades amb mantega i la ingesta d'un ou. El sèsam també és una font d'aquest mineral.

 - Dinar: És òptima la ingesta d'un plat de llegums: llenties, pèsols, cigrons o bé fesols. Aquests plats poden anar seguits de peix. Per acabar, una peça de fruita. Ingerir fruits secs (ametlles) també afavoreix la ingesta de calci. 

Les espines de les sardines en llauna contenen calci.

 - Sopar: Per acabar el dia és necessari menjar peix en llauna com el salmó i sardines. Les seves espines es poden menjar i són una gran font de calci. Les verdures vermelles també són bones (bròquil, col, naps...). També es pot acompanyar d'aliments làctics com el formatge. Un iogurt és bo per acabar l'apat. 

TASCA 2:

Definició de Salut segons la OMS

L'Organització Mundial de la Salut defineix aquest concepte com: L'estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l'absència d'afeccions o malalties. Aquesta definició és utòpica ja que es creu que només entre un 10-26 % de la població mundial es troba en aquestes condicions. 


Activitats de la imatge 

a) La meva dieta setmanal està composta per una alimentació molt variada: unes 10 racions del grup 1 (1 o 2 diàries - oli i galetes), 21 racions del grup 2 (3 diàries - llet i iogurts), 14 racions del grup 3 (2 diàries - carn i peix), 18 racions del grup 4 (2 o 3 diàries - verdures), 21 racions del grup 5 (3 diàries - fruita) i 35 racions del grup 6 (5 diàries - pa, cereals i pasta). 


b) Trobo que la meva dieta és equilibrada tot i que penso que podria estar millor. Per començar, crec que puc disminuir la ingesta de racions del grup 1 ja que aquesta ha de ser moderada per no aportar aliments gaire saludables. 
Respecte a la ingesta de racions dels grups 2-3-4-5 opino que és la correcta perquè es troba dins dels nivells marcats en la piràmide. Tot i així, les racions setmanals del grup 6 (pa i cereals) no arriben a estar dintre dels nivells marcats en la piràmide. Trobo que hauria de substituir en alguns moments la ingesta de per exemple, unes galetes per un entrepà, i així disminuir els aliments del grup 1 i poder arribar als nivells d'alimentació del grup 6.

c) Els nutrients presents en la majoria dels aliments de la dieta són glúcids (midó, fructosa, glucosa i compostos), lípids ( àcids grassos), proteïnes i vitamines (vitamina B12, C, D, etc.) fibra i minerals (ferro i calci)





d) És inqüestionable que aquests nutrients que ens aporten els aliments són necessaris cadascun té una funció específica. 

- Els cereals i derivats tenen glúcids complexos (midó), fibra i  vitamines.
- Les verdures inclouen fibra, vitamines i minerals. 
- Les fruites contenen sucres, minerals, vitamines (vitamina C, per exemple) i fibra.
- Els làctics i derivats aporten calci, proteïnes i vitamina D.
- La carn i  el peix inclouen vitamina B12, proteïnes, minerals i alguns, àcids grassos com l'omega-3.
- Els olis i sucres inclouen àcids grassos mono-insaturats i  glucosa. 

La desnutrició és la causant de moltes morts
infantils en països subdesenvolupats.

L'absència de tots aquests nutrients és la coneguda mal-nutrició. Els problemes conseqüents són molts i alguns amb efectes molt greus. Els principals són: la desnutrició, obesitat, bulímia, anorèxia o restrenyiment. 
- L'excés de la ingesta de glúcids i lípids provoca obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars.
- L'absència de vitamines pot provocar malalties com el beri-beri i escorbut però l'excés comporta diarrees i arítmia cardíaca. 
- L'absència de minerals pot provocar anèmia o hipotiroïdisme i l'excés pot casar hipertensió, cardiopatia i cirrosi.