TASCA 4. ELS CARÀCTERS HEREDITARIS 

Tots els humans som diferents entre nosaltres. No existeixen dues persones iguals. En altres éssers vius trobem que els individus són una còpia exacta dels seus progenitors. Però nosaltres, els humans, presentem característiques ben barrejades dels nostres progenitors: color dels ulls, color del pèl, forma dels dits, forma de les orelles... Això és degut als cromosomes. 

L'ésser humà conté 23 parells de cromosomes. Cada parell està compost per un cromosoma provinent de la mare i un del pare. Diferenciem dos tipus de cromosomes sexuals que determinaran el nostre sexe: XX (dones) i XY (homes).

Els cromosomes contenen la informació que després la expressaran d'alguna forma, donant lloc a la nostra aparença. I aquesta es deu a causa de caràcters presents en els cromosomes, que s'han heretat de pares a fills, expressant-se o no. Per aquesta raó, compartim trets característics amb pares, germans, fills, avis o oncles i tietes. 

En el meu cas parlaré del caràcter anomenat "peu grec" o "peu de Morton".

No tots els peus són iguals. Trobem diferents tipus que es distingeixen per la mida dels respectius dits.

D'esquerra a dreta, peu egipci, peu quadrat, peu grec i peu romà.

Aquesta característica es ve donant en la meva família (part de mare) durant almenys tres generacions. Es transmet pel cromosoma X. 

1a GENERACIÓ: 

Un dels pares de la meva àvia, Joaquin o Mariana, presentaven el caràcter del peu grec. En un primer moment no sabia quin dels dos el mostrava. Però llavors he preguntat a familiars. La meva àvia Alicia el presenta però la seva germana Pilar no. Llavors he deduït que Mariana era qui presentava el caràcter i l'ha transmès a alguns dels seus fills (50% de probabilitat).   

2a GENERACIÓ:

Alicia, la meva àvia, presenta el caràcter. Però Pedro, el meu avi, no el presenta. La probabilitat de transmetre el caràcter als fills segueix sent del 50% tant en nois com en noies. Tot i així, Alicia (la meva tieta) i Lourdes (la meva mare) l'han rebut.

Peus de l'àvia Alicia.

 

Peus de tieta Alicia.

3a GENERACIÓ:

La meva mare, Lourdes, presenta el peu grec però el meu pare, Josep, té els anomenats peus romans. La probabilitat adoptar els peus grecs no varien (50%). Tant la meva germana Marina com jo mateix hem heretat el caràcter.

 

Peu de Lourdes.

Peu de Josep.

Peu de Marina.

Peu de David

4a GENERACIÓ:

En el meu cas, jo presento el meu únic cromosoma X amb el caràcter. Una descendència meva faria que la probabilitat d'expressar-se el peu grec variés en nois o noies. Als nois els transmitria el cromosma Y i tindrien un 100% de probabilitat de no expressar-lo (sempre que la progenitora no el tingui). En canvi, en noies transmeto el meu cromoma X i aquestes tindrien un 100% de possibilitats d'expressar el caràcter.

TASCA 3

VACUNES


Són un noi de 17 anys, i durant la meva infància, recordo haver estat vacunat diversos cops per la meva pediatra. També estant en la escola. De fet, segons la meva cartilla de vacunes, no feia un any que havia nascut, que ja havia estat vacunat tres cops. 

Les vacunes que he rebut són:

1- Vacuna contra la Diftèria, Tètanus i Tos ferina (DTP).

La diftèria: és una malaltia infecciosa epidèmica caracteritzada per l'aparició de falses membranes en les vies respiratòries (amígdales, faringe, laringe...). Apareixen durant el primer i tercer any de vida i provoca lesions al cor, ronyons i sistema nerviós.

El Tètanus: és una malaltia infecciosa causada per l'exotoxina Tetanoespasmina. Provoca un augment del to muscular i aparició d'espasmes.

La Tos ferina: és una malaltia contagiosa provocada per un bacteri. Provoca una tos severa acompanyada d'una inspiració semblant a un crit. Provoca la mort dels infants. 

2- Vacuna contra el HIB. 

L'HIB: és una infecció bacteriana que pot provocar diverses malalties: meningitis, infecció de la sang, pulmonia, artritis, epiglotitis...

3- Vacuna conta la hepatitis A i B.

L'hepatitis A: és una enfermetat infecciosa causada per el virus hepatitis A. Provoca una inflamació en el fetge. 

L'hepatitis B: és una enfermetat que actua al fetge. Pot causar: cirrosis del fetge, càncer de fetge, insuficiència hepàtica i la mort.

4- Vacuna contra la varicel·la.


Varicel·la: és una malaltia contagiosa causada per el virus de la varicel·la. Provoca febre moderada, malestar i erupcions en la pell que poden arribar a cicatrius.

5- Vacuna del MCC (Meningococ Grup C).

Meningococ: és un bacteri que pot produir meningitis o sepsis en infants.


Més o menys, avui dia es segueixen posant les mateixes vacunes en els infants. També es vacuna als infants amb la triple vírica (xarampió, rubèola i parotiditis). A les noies també se les vacuna contra el virus del papiloma.

 

TASCA 2: "Carregant piles."

Un cop vist el programa del Quèquicom que tracta sobre els mètodes dels humans i dels aliments per emmagatzemar energia. També parla de la eficiència de la nostra tecnologia.
El pròxim dijous, un dels presentadors del programa, en Pere Renom assistirà al nostre institut i ens farà una xerrada titulada "Carregant piles". 
Les meves dues preguntes per a ell són:
   
   1) Quin cotxe creus que tindrà més viabilitat: el cotxe elèctric o el               cotxe que s'alimenta d'hidrogen líquid?  
   
   2) Penses que algun dia la tecnologia humana podrà acumular i                   alliberar l'energia, tal i com ho fan els aliments i els organismes               vius com plantes o animals?

TASCA 1: Els estrògens.

Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg, és entrevistat per Jaume Barber. L'entrevista es centra en la quantitat d'estrògens i els problemes que ens provoquen la mala eliminació d'aquests. Els estrògens són hormones necessàries per al nostre organisme, però han d'estar en quantitats no molt altes. I els nostres hàbits no són els idonis per frenar-ho. Xevi Verdaguer ens ho fa saber i ens aconsella canviar l'alimentació, la vestimenta (en alguns casos), estar apartat de productes tòxics i fer exercici físic per tal de solventar els possibles problemes de salut que la acumulació d'estrògens ens pogués provocar.

Aliments com el cafè, el blat i cereals o
la llet i els derivats làctics de la llet de vaca
ens fan pujar els nivells d'estrògens. 

TASCA 3 

Dietes que prevenen malalties

Per aquestes dates d'hivern, tots al llarg de la nostra vida hem estat malalts algun cop, ja sigui per algun constipat, grip, virus a la panxa ("passa"), bronquitis, i fins i tot, alguna pneumònia han sofert alguns casos. 

Tot i així, per molt que tinguem cura, és probable que en algun moment estiguem exposats a aquests perills i que hi hagi bastant de risc de estar malalt. I llavors, a prendre medicaments per aturar la malaltia o el malestar i poder tornar a la rutina amb les condicions òptimes. 

Però segur que moltes persones no sabien que gran part d'aquestes malalties es poden prevenir i evitar amb una bona dieta rica en vitamines, que ens ajuda a tenir un bon sistema immunitari. Els nutricionistes s'encarreguen d'elaborar-les per tal de que nosaltres no caiguem malalts. 

Les següents dues dietes setmanals poden ser bons exemples a seguir:

1) Dieta per prevenir un refredat.

Per prevenir aquest tipus de malaltia cal tenir el sistema immunitari en bones condicions. S'han d'enfortir les defenses del nostre organisme amb la ingesta d'una dieta rica en minerals i vitamines, com: vitamina A, vitamina B6, vitamina C, vitamina E. 

Amb una dieta variada i equilibrada, abundant en aliments frescos i naturals (fruites i verdures), es disposarà de totes les vitamines que necessitem.

El següent pla d'alimentació ens pot ajudar:

La taronja és la fruita més rica en vitamina C. 

 - Esmorzar: Beure un suc de taronja o menjar-n'hi una. Es pot acompanyar de la ingesta d'algun altre tipus de fruita. Després beure un got de llet amb mel i cereals. Així començarem el dia carregats de vitamines.

 - Dinar: Un bon plat de verdura és indispensable: espinacs, patata i bajoca, enciam, tot acompanyant-ho amb un raig d'oli d'oliva. Després ingerir un plat de carn de porc o gallina que ens aportarà encara més vitamines d'aquest tipus. Per últim, menjar un parell de peces de fruita com préssecs o mandarines.

- Sopar: Ingesta de més verdura com enciam i pastanaga acompanyada de peix. Menjar ou d'ur o aliments làctics com formatge o iogurts de fruita és favorable per una aportació de vitamines. També cal menjar alguna altra peça de fruita.  

2) Dieta per millorar l'absorció de calci.

El calci és el mineral més abundant en el nostre organisme i per tant, se'n necessita grans quantitats. La seva manca provoca l'aturament del creixement en infants (raquitisme) i  diferents malalties com: osteoporosi, osteomalàcia i convulsions. 

Les seves funcions més importants són la formació dels ossos i dents. També intervé en la contracció muscular i en la coagulació de la sang. La seva absorció té lloc en l'intestí prim en el qual és necessària la intervenció de la vitamina D que afavoreix la seva fixació. 

Per tant la dieta ideal no només ha de ser rica en aliments que aportin calci, sinó també en aquells que continguin vitamina D. 

Aquest és el meu pla d'alimentació: 

Els productes làctics són els principals
 aliments que aporten calci.

 - Esmorzar: Els làctics són rics en calci i vitamina D. S'ha de beure un got de llet o menjar un iogurt. També es pot acompanyar de dues torrades amb mantega i la ingesta d'un ou. El sèsam també és una font d'aquest mineral.

 - Dinar: És òptima la ingesta d'un plat de llegums: llenties, pèsols, cigrons o bé fesols. Aquests plats poden anar seguits de peix. Per acabar, una peça de fruita. Ingerir fruits secs (ametlles) també afavoreix la ingesta de calci. 

Les espines de les sardines en llauna contenen calci.

 - Sopar: Per acabar el dia és necessari menjar peix en llauna com el salmó i sardines. Les seves espines es poden menjar i són una gran font de calci. Les verdures vermelles també són bones (bròquil, col, naps...). També es pot acompanyar d'aliments làctics com el formatge. Un iogurt és bo per acabar l'apat. 

TASCA 2:

Definició de Salut segons la OMS

L'Organització Mundial de la Salut defineix aquest concepte com: L'estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l'absència d'afeccions o malalties. Aquesta definició és utòpica ja que es creu que només entre un 10-26 % de la població mundial es troba en aquestes condicions. 


Activitats de la imatge 

a) La meva dieta setmanal està composta per una alimentació molt variada: unes 10 racions del grup 1 (1 o 2 diàries - oli i galetes), 21 racions del grup 2 (3 diàries - llet i iogurts), 14 racions del grup 3 (2 diàries - carn i peix), 18 racions del grup 4 (2 o 3 diàries - verdures), 21 racions del grup 5 (3 diàries - fruita) i 35 racions del grup 6 (5 diàries - pa, cereals i pasta). 


b) Trobo que la meva dieta és equilibrada tot i que penso que podria estar millor. Per començar, crec que puc disminuir la ingesta de racions del grup 1 ja que aquesta ha de ser moderada per no aportar aliments gaire saludables. 
Respecte a la ingesta de racions dels grups 2-3-4-5 opino que és la correcta perquè es troba dins dels nivells marcats en la piràmide. Tot i així, les racions setmanals del grup 6 (pa i cereals) no arriben a estar dintre dels nivells marcats en la piràmide. Trobo que hauria de substituir en alguns moments la ingesta de per exemple, unes galetes per un entrepà, i així disminuir els aliments del grup 1 i poder arribar als nivells d'alimentació del grup 6.

c) Els nutrients presents en la majoria dels aliments de la dieta són glúcids (midó, fructosa, glucosa i compostos), lípids ( àcids grassos), proteïnes i vitamines (vitamina B12, C, D, etc.) fibra i minerals (ferro i calci)





d) És inqüestionable que aquests nutrients que ens aporten els aliments són necessaris cadascun té una funció específica. 

- Els cereals i derivats tenen glúcids complexos (midó), fibra i  vitamines.
- Les verdures inclouen fibra, vitamines i minerals. 
- Les fruites contenen sucres, minerals, vitamines (vitamina C, per exemple) i fibra.
- Els làctics i derivats aporten calci, proteïnes i vitamina D.
- La carn i  el peix inclouen vitamina B12, proteïnes, minerals i alguns, àcids grassos com l'omega-3.
- Els olis i sucres inclouen àcids grassos mono-insaturats i  glucosa. 

La desnutrició és la causant de moltes morts
infantils en països subdesenvolupats.

L'absència de tots aquests nutrients és la coneguda mal-nutrició. Els problemes conseqüents són molts i alguns amb efectes molt greus. Els principals són: la desnutrició, obesitat, bulímia, anorèxia o restrenyiment. 
- L'excés de la ingesta de glúcids i lípids provoca obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars.
- L'absència de vitamines pot provocar malalties com el beri-beri i escorbut però l'excés comporta diarrees i arítmia cardíaca. 
- L'absència de minerals pot provocar anèmia o hipotiroïdisme i l'excés pot casar hipertensió, cardiopatia i cirrosi. 

TASCA 1:

Constel·lacions d'Orió i Escorpí

Orió i Escorpí són dues de les 88 contel·lacions que trobem en el nostre cel. 

Imatge d'Escorpí - Skyview

La constel·lció d'Escorpí es creu que va ser imaginada pels romans que van relacionar la forma de les estrelles amb el dibuix d'un escorpí. Es troba entre les constel·lacions de Serpentari i Escaire. I el seu astre més brillant és Antares.

Imatge de la constel·lació d'Orió - Skyview

Respecte a la constel·lacio d'Orió és potser la més coneguda. Les antigues civilitzacions ja l'havien reconegut i es trobaven diferents formes. Però van ser els grecs els que li van donar el nom del personatge de la seva mitologia, Orió. Es troba al voltant d'altres constel·lacions com Taurus, Germini, Ca menor i Ca major. Conté molts estels britllants.

Tal i com diu la llegenda, les dues contel·lacions es troben en dos extrems de tal manera que mai podrem veure-les a la vegada en un mateix cel. A l'hivern podem observar a Orió, mentre que a l'estiu trobem Escorpí en el nostre cel.


El meu horoscop

Vaig néixer el 6 de febrer. És una data que es troba dins del temps en que la constel·lació Aquari es troba en el cel (20 de gener - 18 de febrer). 

Els estels que conformen Aquari es troben formant un dibuix semblant al d'una àmfora. 

Imatge de la constel·lació d'Aquari - Skyview

Per tant, el meu horòscop és Aquari. I com en tots, hi ha un conjunt de trets que tots els nascuts en aquestes dates, es creu que tenim, per exemple: testarrut, voluntat ferma, innovador, tolerant, sociable, intel·ligent, impredictible, enigmàtic, racional...

La seva història és la següent:
En la mitolgia grega, Aquari s'associava amb Ganímedes. Era un dels mortals més bonics que caminava per la Terra. De tal manera que el pare dels déus, Zeus es va enamorar d'ell, i adoptant la forma d'àliga, el va segrestar i el portà a l'Olimp. Li donar-li l'important treball de la intuició i va servir als déus com a coper. Ganímedes, com a pagament del seu treball, li demanà a Zeus que deixés que mai parés de rajar aigua des d'una àmfora i que eternament pogués alimentar als mortals de la Terra. 
És per això que la seva constel·lació és representada amb el dibuix d'un home fent rajar una àmfora.

Altres mites diuen que Aquari va ser el salvador de l'humanitat quan va evitar un gran diluvi universal de Zeus.



Fase lunar actual

Cicle lunar

La lluna té un cicle anomenat "Cicle Lunar" que té una durada d'uns 30 dies. Això és degut al gir de rotació i de translació que fa al voltant de la Terra respecte la seva posició al Sol. Pot presentar quatre fases ben diferenciades: lluna nova, quan es situa entre el Sol i la Terra i es troba totalment fosca; lluna creixent, quan presenta la meitat esquerra il·luminada; lluna plena, quan presenta tota la cara il·luminada; i lluna minvant, quan es troba la meitat dreta il·luminada. 

Avui, la lluna es troba en la fase lunar "Lluna Nova".


Planeta que veiem més a prop

El planeta Venus conté una superficie en estat gasós

Tot depèn del moment de l'any que ens hi fixem ja que cada planeta té una òrbita pròpia que fa variar les distàncies entre aquests. Tot i així, el planeta més proper a la Terra i a la vegada, el més visible, és Venus. Després del Sol i la Luna, Venus és l'astre més brillant en un cel nocturn. Com més brillant és, més a prop es troba del nostre planeta. La seva brillantor és deguda a la capa de sofre que es troba en la seva superfície.